Big Bang Data: Som una massa de dades

L’exposició Big Bang Data que ofereix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fa honor al seu títol. És una veritable explosió d’informació en tots els formats possibles: text, infografia, fotografia, vídeo i expressions artístiques de tota mena. Quan surts de l’espai et sents realment atropellat per la quantitat de dades que has rebut, però sobretot pel desconeixement que tenim del que es pot arribar a fer amb una xifra, un senyal, un input… o el que es pot aconseguir quan els vas sumant i multiplicant.

Espanta una mica comprovar com som de vulnerables i d’innocents… Només entrar-hi, l’exposició et posa de peus a terra: el núvol on deixem els nostres arxius a internet no és gens eteri, és un gran-mega-súper ordinador situat a un lloc prou fresc per no malgastar tots els beneficis de l’empresa en la climatització de l’espai. Per cert, la sala que retrata les instal·lacions és de Telefónica, que patrocina l’exposició. Sort que és a l’entrada i quan has vist unes quantes sales ja no recordes que tot allò que critiquen molts artistes, afecta directament a la companyia patrocinadora… Sort o bona estratègia comunicativa.

Des d’un punt de vista personal em demano quanta gent surt de Big Bang Data amb una visió crítica de la utilització de les dades i quantes surten havent vist només imatges estètiques d’avions il·luminant els Estats Units o un seguit de globus terraquis de diferents colors amb algunes dades curioses. Si sempre és recomanable veure una exposició amb algú que sigui capaç d’explicar-la i fer-nos entendre allò que l’autor volia transmetre, en aquest cas és quasi imprescindible. Per tant, una recomanació: busqueu algú prou entès que us comenti les obres… i no mireu el web fins que no l’hagueu visitat. Us ajudarà molt més… abans no l’entendreu gaire.

En defensa de la transparència: Fundación Ciudadana Civio

Fundación Ciudadana Civio és una entitat sense ànim de lucre que defensa la transparència total de les institucions democràtiques i el lliure accés a les dades públiques. Intenta promoure també una actitud activa i més participativa de la ciutadania. Està formada per un equip de 5 persones de diferent orígen, bàsicament periodistes i enginyers informàtics, i que caracteritza la seva metodologia de treball: el periodisme de dades i la investigació. Per poder treballar amb la quantitat d’informació que gestionen les administracions públiques, Fundación Civio construeix unes bases de dades molt potents que els permet encreuar elements de maneres diferents. Així, el ciutadà en pot treure les seves conclusions.

Aquest és un aspecte important de la filosofia de la fundación: treballen amb dades oficials i contrastades, obviant les fonts habituals dels mitjans de comunicació i als mateixos mitjans, fet que els atorga una imparcialitat envejable. Per arribar a tots els públics, la presentació dels projectes és molt acurada, visualitzant els resultats de les investigacions d’una forma comprensible, senzilla i atractiva per a qualsevol. Utilitzen tota mena de formats: blogs (El BOE nuestro de cada día), fotografies (Fotomandón), formularis (Dónde van mis impuestos? o El indultómetro) i, evidentment, infografies (Quién manda?).

 

La filosofia, la metodologia i el contingut dels projectes que realitzen són impecables. És difícil trobar-hi cap aspecte negatiu. Només en comentarem un de ben petit. En el blog El BOE nuestro de cada día, es fa un ús injustificat de la negreta que podria resultar tendenciós, concretament a “El Banco de España impone una multa de 85.000 euro al
exvicepresidente de Caja Castilla-La Mancha”. El post comença amb una sèrie de dades que retraten el personatge, incloent-hi la militància al PSOE. El text posterior destaca en negreta ítems que, fent una lectura ràpida, pot donar a entendre que la militància de l’ex vicepresident té alguna relació amb les seves activitats irregulars i la sanció, però no és cert. En canvi, semblaria molt més rellevant el fet que Federico Andrés Rodríguez Morata formi part d’una agrupació anomenada Foro Ético para la regeneración democrática, que es proclama preocupada per la corrupció política. Això és molt més qüestionable que la seva militància en un partit, sobretot tenint en compte la coneguda vinculació de les caixes d’estalvis amb les administracions públiques i els partits polítics.