Qui crea els formularis en línia?

Segur que algun cop us heu trobat amb la necessitat d’omplir el formulari d’una web. Avui qualsevol tràmit, fins i tot les típiques seccions de suggeriments/queixes, són petits formularis més o menys complets. I quantes vegades no us heu plantejat qui ha dissenyat aquella andròmina?

Quantes vegades heu hagut d’introduir les dades, de forma repetitiva, perquè (no se sap com) el sistema no les ha desat? Malgrat has clicat a “Guardar” o “Acceptar” i les has repassat amb cura. És un petit drama… o més aviat un vodevil perquè tens la sensació que algú es mofa de tu. Són especialment dolorosos aquells que permeten l’accés a una borsa de treball, on has d’incloure el teu currículum (i la vida sencera). Millors o pitjors, d’entrada hi pots destinar una mitjana de tres quarts d’hora… per acabar descobrint al final l’opció d’adjuntar un document amb el teu currículum personal… no podíem començar per aquí?

Els més divertits són aquells que no tenen camps de text obert, és a dir, aquells on has d’obrir un desplegable o clicar sobre “Buscar” per posar la titulació acadèmica, el carrer o qualsevol altra dada objectiva, que no dóna lloc a interpretacions ni genera cap dubte. Per què? Quin és el criteri que es fa servir per decidir el tipus de camp a omplir? Algú m’ho pot dir? En qualsevol cas, com et vols registrar en aquell web, t’armes de paciència, repasses el llistat… i al final resulta que cap de les opcions del desplegable s’adequa al que vols!

En l’era de la comunicació, em demano si aquests formularis són una bona eina per posar en contacte usuaris i serveis o potser són un reflex més de les paradoxes de la societat actual, amb múltiples canals i possibilitats de comunicar-se per no dir res o ben poc.

M’acompanyeu?

IMAG1316 Després d’un temps inactiu, el blog torna a brollar, com una font d’aigua després d’una llarga sequera. Aquest temps ha servit per reorientar aquest espai que va néixer com a forma d’expressió d’un curs d’edició multimèdia.

Seguim immersos dins el laberint tecnològic (títol original del blog), que va creixent cada dia amb el progrés d’internet, les xarxes i totes les eines que apareixen cada dia per posar-nos en contacte uns i altres, en el format que desitgem… però allò que ens mou, allò que em mou, és la comunicació en un sentit molt ampli.

De manera que, a partir d’ara, el laberint ha transformat les seves fronteres i esdevé un lloc on parlar, expressar-se… de què? De tot, però en especial de la comunicació, la ràdio, el periodisme… i tot allò que una servidora vulgui explicar i sigui digne, o si més no interessant, d’ésser explicat.

M’acompanyeu?