Dia Mundial de la ràdio

No se m’acut millor homenatge per celebrar el Dia de la Ràdio (així, en majúscules) que aquest tema mític de Queen Radio Ga Ga, en un escenari mític (Wembley) i un concert mític (Live Aid). El final posa la pell de gallina…

I quan pares atenció a la lletra, el missatge pren més rellevància: “Veiem espectacles i estrelles durant hores i hores. Necessitem utilitzar les orelles (…) Queda’t perquè et trobarem a faltar quan ens haguem cansat d’aquest món visual”.

Radio, someone still loves you!

Queen al Live Aid, Wembley 1985

Un conte de Nadal per ràdio

Aquest 25 de desembre la Cadena SER ens va obsequiar amb un gran regal: una versió radiofònica del Conte de Nadal de Charles Dickens adaptada per l’escriptor Eduardo Mendoza i dirigit per Josep Maria Pou. El mateix actor exercia de narrador d’un relat protagonitzat per Juan Echanove en el paper del malcarat Scrooge.

A banda de la veu meravellosa de Pou i la posada en escena, l’encert va ser la franja horària, les 12h del migdia, ideal per escoltar mentre fas tots els preparatius del dinar de Nadal. Crec recordar que altres radionovel·les de la SER o Catalunya Ràdio eren emeses a primera hora de la tarda, en una franja massa televisiva.

En canvi, quin plaer enllestir l’escudella i parar taula mentre t’expliquen una història que, tot i ser molt coneguda, sempre enganxa. Em vaig imaginar aquells anys, la dècada dels 40 i 50, en què era tan habitual trobar radioteatre o radionovel·les com qui ara tria una pel·lícula a la carta. La màgia de la ràdio, ben feta i contada a cau d’orella, va renéixer i lluí tota la seva bellesa. Sincerament, un gran regal de Nadal pel amants de la ràdio… i del podcast (que el segle XXI té aquests avantatges).

Us deixo l’enllaç perquè en gaudiu tant com jo (Cuento de Navidad). I, com a desig pel 2017, demanem més radionovel·les. La ficció és, sens dubte, el futur de la ràdio.

Bones festes!!

Petits plaers per escoltar: Blue Skies

Comencem una secció que no pretén res més que gaudir junts de les cançons, les pel·lícules, el que sigui.. i que, per diverses raons, considerem interessants, perquè ens toquen o perquè les hem descobert.

Aprofitant que a Barcelona el cel sembla que ens ha donat una treva, recuperem una cançó d’un dels millors compositors de cançons per a musicals que després han esdevingut estàndards del jazz: Irving Berlin. Blue Skies és del 1926 i tots els grans de la música americana l’han enregistrat algun cop: desde Benny Goodman a Frank Sinatra passant per Dinah Washington o Al Jonson, que la va interpretar al primer film sonor de la història, The jazz singer.

La proposta és poc coneguda i molt antiga (1927), per tant disculpeu la qualitat del so, però la versió és diferent i paga molt la pena. Escoltem la veu de Whispering Jack Smith xiuxiuejant Blue Skies. Esperem que us agradi!

Blue Skies