A la recerca del paradís?

Quan fa mesos vaig veure les imatges dels refugiats sirians que arribaven a Europa em va venir una cançó al cap: Another day in paradise de Phil Collins. Recordava les imatges de les pateres que fa anys omplien les platges i els telenotícies… mai se’ls va considerar refugiats (i ho eren, però econòmics). Suposo que alguna convenció de les Nacions Unides estableix que el refugiat és només per causes polítiques i de guerra. En qualsevol cas, la conseqüència és la mateixa: fugir en busca d’un lloc millor per viure-hi.

Després dels atemptats a París m’ha vingut al cap aquella melodia un altre cop. No sé perquè… però és un tema que m’encanta i que ens recorda que, malgrat els nostres problemes quotidians, urgents i fins i tot angoixants, sempre trobarem algú que desitjaria tenir els nostres maldecaps.

A tots ells:

Another day in paradise – Phil Collins

Qui crea els formularis en línia?

Segur que algun cop us heu trobat amb la necessitat d’omplir el formulari d’una web. Avui qualsevol tràmit, fins i tot les típiques seccions de suggeriments/queixes, són petits formularis més o menys complets. I quantes vegades no us heu plantejat qui ha dissenyat aquella andròmina?

Quantes vegades heu hagut d’introduir les dades, de forma repetitiva, perquè (no se sap com) el sistema no les ha desat? Malgrat has clicat a “Guardar” o “Acceptar” i les has repassat amb cura. És un petit drama… o més aviat un vodevil perquè tens la sensació que algú es mofa de tu. Són especialment dolorosos aquells que permeten l’accés a una borsa de treball, on has d’incloure el teu currículum (i la vida sencera). Millors o pitjors, d’entrada hi pots destinar una mitjana de tres quarts d’hora… per acabar descobrint al final l’opció d’adjuntar un document amb el teu currículum personal… no podíem començar per aquí?

Els més divertits són aquells que no tenen camps de text obert, és a dir, aquells on has d’obrir un desplegable o clicar sobre “Buscar” per posar la titulació acadèmica, el carrer o qualsevol altra dada objectiva, que no dóna lloc a interpretacions ni genera cap dubte. Per què? Quin és el criteri que es fa servir per decidir el tipus de camp a omplir? Algú m’ho pot dir? En qualsevol cas, com et vols registrar en aquell web, t’armes de paciència, repasses el llistat… i al final resulta que cap de les opcions del desplegable s’adequa al que vols!

En l’era de la comunicació, em demano si aquests formularis són una bona eina per posar en contacte usuaris i serveis o potser són un reflex més de les paradoxes de la societat actual, amb múltiples canals i possibilitats de comunicar-se per no dir res o ben poc.