Petits plaers per escoltar: Blue Skies

Comencem una secció que no pretén res més que gaudir junts de les cançons, les pel·lícules, el que sigui.. i que, per diverses raons, considerem interessants, perquè ens toquen o perquè les hem descobert.

Aprofitant que a Barcelona el cel sembla que ens ha donat una treva, recuperem una cançó d’un dels millors compositors de cançons per a musicals que després han esdevingut estàndards del jazz: Irving Berlin. Blue Skies és del 1926 i tots els grans de la música americana l’han enregistrat algun cop: desde Benny Goodman a Frank Sinatra passant per Dinah Washington o Al Jonson, que la va interpretar al primer film sonor de la història, The jazz singer.

La proposta és poc coneguda i molt antiga (1927), per tant disculpeu la qualitat del so, però la versió és diferent i paga molt la pena. Escoltem la veu de Whispering Jack Smith xiuxiuejant Blue Skies. Esperem que us agradi!

Blue Skies

M’acompanyeu?

IMAG1316 Després d’un temps inactiu, el blog torna a brollar, com una font d’aigua després d’una llarga sequera. Aquest temps ha servit per reorientar aquest espai que va néixer com a forma d’expressió d’un curs d’edició multimèdia.

Seguim immersos dins el laberint tecnològic (títol original del blog), que va creixent cada dia amb el progrés d’internet, les xarxes i totes les eines que apareixen cada dia per posar-nos en contacte uns i altres, en el format que desitgem… però allò que ens mou, allò que em mou, és la comunicació en un sentit molt ampli.

De manera que, a partir d’ara, el laberint ha transformat les seves fronteres i esdevé un lloc on parlar, expressar-se… de què? De tot, però en especial de la comunicació, la ràdio, el periodisme… i tot allò que una servidora vulgui explicar i sigui digne, o si més no interessant, d’ésser explicat.

M’acompanyeu?