Necessitem avorrir-nos?

Fa uns dies vaig llegir un article sobre l’excés d’estímuls que reben avui nens i nenes, i com això els pot afectar de forma negativa en l’aprenentatge (kidsandteenonline.com). L’autor recordava que alguns estudis comencen a apuntar que la sobre estimulació que pateixen els nens de forma prematura pot acabar generant una mena de tolerància, similar al d’una droga. És a dir, aquell nen que és bombardejat per milers d’imatges, sons, jocs i tota mena d’activitats programades pels pares pot necessitar una mica més cada dia, derivant en un comportament hiperactiu, en falta de concentració o de motivació. La conclusió era que havíem de permetre que els nens tinguessin temps d’avorrir-se per permetre’ls despertar aquella motivació i imaginació innata en l’infant, per exemple, d’inventar-se un món fantàstic a partir d’un pal d’escombra i unes pinces per a la roba.

Mentre llegia el post em preguntava: això passa només amb els nens? Tots estem immersos en una selva de missatges (xarxes socials, correus, vídeos, webs…) que ens arriben de tot arreu i a tota hora, vulguis o no vulguis, per la infinitat de pantalles que ens envolten. Aquesta sobre estimulació és més greu entre els professionals de la comunicació, perquè és la nostra feina, és la nostra obligació saber què diu aquest o aquell altre, què han respost els afectats i què en pensa el polític de torn. El que abans assolies al llarg del dia escoltant la ràdio al cotxe o al tren, llegint els diaris al matí i veient els principals informatius de les televisions s’ha transformat en una gran Hidra que no permet descansar ni per anar al lavabo!

IMAG1175En una conferència organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya aquest febrer, Iñaki Gabilondo es demanava si algú recordava que el dia són només 24 hores, i que ningú disposa del temps necessari per veure totes les sèries de televisió, les pel·lícules o els llibres que es descarrega. “D’on trauran el temps?”, s’exclamava. Aquesta sensació totalment aclaparadora m’arriba sovint pel Twitter. Són tantes les coses que has de llegir, descartar i escollir cada cop que mires l’aplicació, que sovint em desborda. Dades que et remeten a articles i webs, amb més dades i més articles. De totes, quantes acaben superant el filtre per llegir-les amb atenció? I si passa un dia… ja no ho faràs. S’afegirà a la llarga llista de coses pendents que descobrim tots quan arriben les vacances.

Així que reclamo també pels grans la necessitat d’avorrir-nos, en el sentit de saber i poder desconnectar de tant en tant de les pantalles i els missatges. Sortir de la selva per gaudir de la plana o l’horitzó del mar… fer-ho sense sentir-te un ermità ni culpable per no haver respost aquell tuit o no haver vist l’últim capítol de Juego de Tronos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s