La ràdio del segle XXI?

Aquest 2014 fa 90 anys de l’inici de les emissions periòdiques de Ràdio Barcelona, la degana del mitjà a l’estat espanyol. Amb 90 anys, la ràdio és ja una velleta encantadora… i viva. Molts la van donar per morta amb l’aparició de la televisió als anys 50, i quasi la van enterrar amb l’arribada d’Internet i els mitjans digitals. Ella, però, es manté, adaptant-se als nous temps… com pot.

Ràdio… a la carta. Font pròpia

Realment, les noves tecnologies han obert el món a tota mena de formats sonors, ja sigui podcasts, a la carta, online Hi ha molts noms per definir una oferta immensa, mundial, tan sols condicionada per l’idioma. En el cas espanyol, els milions de parlants fa encara més evident aquesta realitat global. Només cal passejar-se pel web La radioteca per comprovar-ho. Aquest és un portal amb tota mena de produccions radiofòniques, bàsicament de l’Amèrica Llatina, que es poden escoltar de forma gratuïta. Inclou formats ben diversos: falques, reportatges, ràdio novel·les, poemes, ràdio art… generalment en castellà, però també n’hi ha en llengües precolombines (quítxua, guaraní, o d’una tribu amazònica com el huaoraní). Una curiositat, hi ha algun àudio en català, per exemple, de Ràdio Litoral, a Sant Pol de Mar. La radioteca té una vocació social i per acomplir amb aquesta funció, el web disposa de manuals i documents per a la formació de qualsevol persona interessada en generar productes radiofònics.

Per escoltar un exemple del material de La radioteca, clica Mi día de suerte 

Power on? Font pròpia.

El més significatiu d’aquesta mena de portals és que, amb tanta varietat de formats, el concepte de ràdio queda molt diluït. Un exemple és Ivoox, ara per ara, segurament el web amb més continguts sonors de l’estat espanyol. El seu eslògan és “escolta el que sigui i on sigui” (“listen whatever wherever“) i s’hi pot trobar audiollibres, conferències, documentals… a més, evidentment, d’un bon nombre d’emissores en línia musicals, temàtiques o generalistes. Ivoox també permet pujar-hi qualsevol arxiu, de manera que esdevé una mena de plataforma per a músics, locutors, dj i professionals de la veu. En aquest sentit, segueix la línia del gran dominador del món anglosaxó, SoundCloud.

 

Oferta sonora, doncs, no en falta. La ràdio (si encara podem fer servir aquest terme) està molt viva, i que sigui per molts anys! Només sorgeix una pregunta: quants d’aquests s’hi poden guanyar la vida?

Anuncis

Els advocats s’expliquen

Tirant del fil de la transparència, hem decidit capbussar-nos en el món de la llei i les noves tecnologies. Cada dia trobem més informacions que parlen sobre legislació, però el llenguatge jurídic és qualsevol cosa menys accessible a tothom. És per això que s’agraeix molt que alguns advocats i experts s’entretinguin a comentar les darreres sentències dels tribunals. A continuació destaquem uns quants blogs centrats en la protecció de dades i la legislació sobre Internet que intenten ser didàctics.

Potser el primer que caldria visitar és el de Samuel Parra, premi 2012 al millor blog de protecció de dades atorgat per la Comunitat de Madrid. Realment és molt complet, amb moltes cites i referències a altres juristes. D’entrada, però, no sembla un blog. El volum d’articles és tan gran que sembla més aviat un mitjà informatiu. El contingut, això sí, és impecable. Un altre blog sobre el mateix tema és el de Félix Haro. Aquest és molt més simple i personal, encara que resulta més clar. El contingut també compta amb tota mena de documentació i referències a les fonts originals.

En l’àmbit del dret, abunden els noms en llatí. Aquest és el cas de Iurismática, creat per tres advocats de Sant Sebastià especialitzats en assessorament a projectes tecnològics i protecció de dades. De fet és un gabinet d’advocats que, dins el seu web, fan un blog. És molt clar i net visualment. Destaquem que cada primer de mes fan un recull de les resolucions de l’Organització Mundial de Propietat Intel·lectual (OMPI) com a mediador en conflictes al voltant del nom dels dominis. Evidentment, Iurismática centra els comentaris en els conflictes del domini .es.

I no n’hi ha cap en català? Ben poca cosa, malauradament. Organismes oficials o lligats a universitats, com Abogares, d’un grup d’estudiants i professors de la UPF amb articles en català, castellà i anglès, però que l’última publicació és del 2011. D’altra banda, l’antiga directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Esther Mitjans, escrivia un blog amb la seva opinió personal, però la nova responsable no ha seguit la tradició…… de manera que si en trobeu cap, si us plau, aviseu!